L’obra els dimecres Helena… És fruit de la dramaturga Muriel Resnik, una autora dels anys 50 d’origen Nord Americà. L’estrena de l’obra es va fer a Broadway l’any 1964 i per tant, el perfil que es presenta actualment a Barcelona és ben diferent. La directora Anna…. ha agafat el text de Resnik i n’ha fet una adaptació per a la sala del Teatreneu a Barcelona. L’obra, d’escenografia senzilla i poc repartiment, ha aconseguit atraure a públic de totes les edats que buscava veure una comèdia i s’ha trobat amb alguna cosa més. Els espectadors que no comptaven amb cap expectativa ni referència inicial han topat amb una experiència quotidiana però que mai desitjarien per a ells.
El gènere de la comèdia és un estil clar, directe i senzill, que té com a objectiu però mostrar els afers de les vides humanes i el seu rerefons. Els dimecres...Helena,escenifica la cara més complicada i dolorosa de les relacions amoroses i fa partícip al públic de la mísera vida de la protagonista.
Un repartiment amb quatre personatges i una mateixa habitació donen vida a un entramat senzill però interessant. La vida de l’Helena gira entorn l’existència d’un amant aclaparador i ambiciós, la figura de l’home al qui mai se li acaben les conquestes laborals i amoroses, sense remordiments però amb gran covardia. La noia, empetitida al costat de l’Enric depèn dels seus moviments, tant emocionalment com econòmicament. La seva empenta laboral, vital i maternal queda frenada al costat d’un home dominant que només dona la possibilitat de sentir-se estimada un cop per setmana, la resta viu amb la muller. Aquesta muller, innocent i sotmesa a la vida que porta, no descansa per fer feliç al seu marit. El seu posat no es ressent de la falta d’amor i continua jugant el paper d’esposa afable de cara als altres. La seva vida és tranquil·la, sense sobresalts i amb la seguretat d’un marit econòmicament estable, encara que no doni estabilitat a les seves emocions i desigs.
L’arribada d’un nouvingut, venjatiu perquè els èxits laborals de l’Enric l’han portat a la ruïna, trencarà la rutina en la que viuen immersos la resta dels personatges.la tranquil·litat de la bassa d’oli.
En Joan, un petit empresari de poble ha venut la seva empresa a la gran empresa de l’amant, el marit i el treballador ambiciós, però aquest la vol vendre només pels seus interessos, sense comptar amb el rerafons personal que té el negoci. És el nou vingut qui s’adonarà del joc brut que juga l’Enric i precipitarà un final que pel seu propi pes tard o d’hora hagués caigut.
La fortalesa de les dones es demostra amb el pas de l’esposa, qui només saber-ho és capaç d’abandonar al seu marit, tot i així amb un últim raig d’esperança de passar a ser ella l’amant fervorosa. La figura de l’Helena, en canvi cedeix i s’il·lusiona amb una nova vida de casada al seu costat. Els papers no s’arribaran a intercanviar ja que l’Helena reacciona a temps, però caldran unes quantes desil·lusions més per a treure’s l’home qui estima del cap.
L’obra transcorre amb molta ironia i jocs de paraules, mirades i situacions inoportunes on els personatges hauran de jugar les seves pròpies cartes, sempre pendents de les reaccions contràries. La gestualitat i escenografia perden importància, en alguns casos potser massa, davant les paraules i enginys dels personatges per a desenvolupar una trama que evoluciona sense pressa però sense pausa. Com ja hem apuntat, l’obra es va estrenar a Broadway l’any 1964 i el personatge del marit estava impregnat del masclisme imperant en l’època. Anna Sabaté ha intentat dissimular al màxim el sexisme original de l’obra per adaptar-la als temps que corren, però no n’ha extret l’essència, probablement perquè encara avui, a ple segle XXI, moltes dones encara no aconsegueixen sentir-se independents i vàlides per endegar un futur per si soles, sense dependre d’un individu dominant. És una realitat vigent en els nostres dies que la directora ha sabut plasmar en la justa mesura. Cal destacar l’actuació magistral dels actors que interpreten la dona de l’empresari i en Joan, el nouvingut; una interpretació carregada de comicitat però també d’autenticitat que feia que el públic esclafés a riure cada vegada que pronunciaven una frase. No obstant això, es troba a faltar un cert ganxo en la protagonista, l’Helena, en part perquè és el personatge més dramàtic de l’obra i també per la jove actriu, a qui li falta bagatge professional.
En definitiva una obra que ens obra els ulls a l’ambició i la cobdícia, la resignació, els cels i el rancor que poden haver-hi en un entramat de relacions humanes però també l’amor, l’esperit de superació, les ganes de mirar endavant i a la valentia d’iniciar noves etapes sols però segurs de les nostres accions.
El gènere de la comèdia és un estil clar, directe i senzill, que té com a objectiu però mostrar els afers de les vides humanes i el seu rerefons. Els dimecres...Helena,escenifica la cara més complicada i dolorosa de les relacions amoroses i fa partícip al públic de la mísera vida de la protagonista.
Un repartiment amb quatre personatges i una mateixa habitació donen vida a un entramat senzill però interessant. La vida de l’Helena gira entorn l’existència d’un amant aclaparador i ambiciós, la figura de l’home al qui mai se li acaben les conquestes laborals i amoroses, sense remordiments però amb gran covardia. La noia, empetitida al costat de l’Enric depèn dels seus moviments, tant emocionalment com econòmicament. La seva empenta laboral, vital i maternal queda frenada al costat d’un home dominant que només dona la possibilitat de sentir-se estimada un cop per setmana, la resta viu amb la muller. Aquesta muller, innocent i sotmesa a la vida que porta, no descansa per fer feliç al seu marit. El seu posat no es ressent de la falta d’amor i continua jugant el paper d’esposa afable de cara als altres. La seva vida és tranquil·la, sense sobresalts i amb la seguretat d’un marit econòmicament estable, encara que no doni estabilitat a les seves emocions i desigs.
L’arribada d’un nouvingut, venjatiu perquè els èxits laborals de l’Enric l’han portat a la ruïna, trencarà la rutina en la que viuen immersos la resta dels personatges.la tranquil·litat de la bassa d’oli.
En Joan, un petit empresari de poble ha venut la seva empresa a la gran empresa de l’amant, el marit i el treballador ambiciós, però aquest la vol vendre només pels seus interessos, sense comptar amb el rerafons personal que té el negoci. És el nou vingut qui s’adonarà del joc brut que juga l’Enric i precipitarà un final que pel seu propi pes tard o d’hora hagués caigut.
La fortalesa de les dones es demostra amb el pas de l’esposa, qui només saber-ho és capaç d’abandonar al seu marit, tot i així amb un últim raig d’esperança de passar a ser ella l’amant fervorosa. La figura de l’Helena, en canvi cedeix i s’il·lusiona amb una nova vida de casada al seu costat. Els papers no s’arribaran a intercanviar ja que l’Helena reacciona a temps, però caldran unes quantes desil·lusions més per a treure’s l’home qui estima del cap.
L’obra transcorre amb molta ironia i jocs de paraules, mirades i situacions inoportunes on els personatges hauran de jugar les seves pròpies cartes, sempre pendents de les reaccions contràries. La gestualitat i escenografia perden importància, en alguns casos potser massa, davant les paraules i enginys dels personatges per a desenvolupar una trama que evoluciona sense pressa però sense pausa. Com ja hem apuntat, l’obra es va estrenar a Broadway l’any 1964 i el personatge del marit estava impregnat del masclisme imperant en l’època. Anna Sabaté ha intentat dissimular al màxim el sexisme original de l’obra per adaptar-la als temps que corren, però no n’ha extret l’essència, probablement perquè encara avui, a ple segle XXI, moltes dones encara no aconsegueixen sentir-se independents i vàlides per endegar un futur per si soles, sense dependre d’un individu dominant. És una realitat vigent en els nostres dies que la directora ha sabut plasmar en la justa mesura. Cal destacar l’actuació magistral dels actors que interpreten la dona de l’empresari i en Joan, el nouvingut; una interpretació carregada de comicitat però també d’autenticitat que feia que el públic esclafés a riure cada vegada que pronunciaven una frase. No obstant això, es troba a faltar un cert ganxo en la protagonista, l’Helena, en part perquè és el personatge més dramàtic de l’obra i també per la jove actriu, a qui li falta bagatge professional.
En definitiva una obra que ens obra els ulls a l’ambició i la cobdícia, la resignació, els cels i el rancor que poden haver-hi en un entramat de relacions humanes però també l’amor, l’esperit de superació, les ganes de mirar endavant i a la valentia d’iniciar noves etapes sols però segurs de les nostres accions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada