L’estudi d’Artfacts examina els índexs de participació de dones que intervenen en creacions teatrals a les companyies de Teatre d’Ontàrio1. Analitza i compara la seva participació al llarg de les quatre temporades teatrals fins al 2002-03 mitjançant una enquesta realitzada arreu de Canadà per Rina Fraticelli a principis de la dècada de 1980 i pel Consell de les Arts de l’estat de Nova York el 2002.
Fa només uns 20 anys Rina Fraticelli va publicar un estudi innovador sobre el lloc que ocupaven les dones en el teatre canadenc.
L’any 2002, el Consell de les Arts de l’estat de Nova York va publicar un estudi molt semblant anomenat “estudi sobre l’estatus de les dones: un contracte limitat”
Quina és la situació a Ontàrio?
El passat:
Fraticelli va analitzar 1156 produccions representades en 104 teatres repartits per tot l’estat des del 1978 fins el 1981 i va obtenir els següents resultats:
· Obres teatrals representades i escrites per dones: 10%
· Obres teatrals representades i dirigides per dones: 13%
· Obres teatrals representades en què les dones fossin directores artístiques: 11%
A més a més va intentar buscar en l’origen d’aquestes xifres tan escandaloses incloent la proporció de dones graduades a les escoles de teatre i el nombre de jurats femenins que
hi havia al Consell del Canadà entre el 1972 i el 1981. El seu estudi també demostrava que les dones constituïen la major part de l’audiència i del voluntariat artístic. Així, mentre que el públic, els voluntaris i els graduats eren majoritàriament dones, no ho eren els jurats (menys
d’una quarta part del jurat del Consell del Canadà estava constituït per dones).
Rina Fraticelli
El present:
Durant les quatre temporades passades, aproximadament una tercera part dels autors, directors i directors artístics contractats per les companyies d’Ontàrio eren dones.
La mostra es va fer estudiant les companyies de teatre professional registrades en una base de dades de l’Oficina del Teatre del Consell de les Arts d’Ontàrio durant les temporades 1999-00, 2000-01, 2001-02 i 2002-03. En la mostra només apareixen les companyies de parla anglesa ja que les companyies francòfones formen part d’una altra secció del Consell de les Arts d’Ontàrio. El nombre d’organitzacions fundades al llarg de les quatre temporades va variar entre 48 i
De mitjana, al llarg dels quatre anys:
· Un 33% de les produccions eren d’autores femenines
· Un 28% estava dirigit per dones
· Un 31% de les dones s’encarregaven de la direcció artística.
L’experiència americana:
El Consell de les Arts de l’Estat de Nova York (NYSCA) va acordar una sèrie de trobades entre escolars, artistes, crítics, productors i sociòlegs al llarg de tres anys per discutir el fenomen observat pel Consell del Programa Teatral: Poques obres importants eren escrites o dirigides per dones, sobretot als teatres més grans. L’estudi de Broadway i els teatres regionals van confirmar que encara que s’han fet alguns progressos en la participació de dones des de finals dels anys 60, la xifra encara no s’ha igualat i la participació femenina continua sent baixa. D’acord amb l’estudi publicat per la revista American Theatre que analitza la temporada 2001-02, el tant per cent de dones contractades pels teatres regionals dels Estats Units és el següent:
· Un 16% d’obres escrites per dones
· Un 17% de dones directores
· Les directores artístiques no estan incloses en l’estudi.
Els orígens:
La recerca de Fraticelli mostrava que les dones constituïen la majoria del públic i de voluntaris. Per demostrar-ho citava dos estudis: El primer que va ser dut a terme l’any 1975 pel Consell de les Arts d’Ontàrio (OAC), revelava que el 60% del públic de totes les arts són dones mentre que el segon, publicat a Edmonton, assegurava que l’audiència femenina era el 58%.
Donat que una proporció molt elevada de dones actuen de forma voluntària i formen part de l’audiència teatral, va trobar minúscul el nombre de dones a la “clau de les capacitats culturals”, fet que era inquietant.
Tot i que la situació avui per avui ha canviat, les dones encara constitueixen la majoria del públic i d’integrants del teatre amateur. L’any 2002, un estudi de l’OAC publicava que el nombre de dones participants en les activitats teatrals era lleugerament més elevat que el d’homes. Això ja havia estat confirmat en teatre gràcies a un estudi estadístic realitzat a Canadà l’any 2000 en què es demostrava que les dones representaven el 58% del voluntariat artístic i cultural de Canadà.
Fraticelli va estudiar la proporció d’homes i dones graduats en estudis teatrals, que és similar a la d’altres estudis.
També va estudiar el Consell del Canadà per gèneres amb la intenció de conèixer el número de jurats (concebuts com a garants dels individus) masculins i femenins entre el 1972 i el 1981. El 24% dels jurats durant aquell període eren dones, i tot i que no va poder trobar cap correlació exacta entre el percentatge de dones jurats i l’èxit femení, el fet és que només algunes dones aconseguien ser qualificades pel Consell per jutjar competicions; una forma més de recordar l’ estatus de la dona en aquest camp.
A més a més, les estadístiques dels dos programes de servei individual de l’OAC mostren que aproximadament la meitat de les sol·licituds provenen de dones o d’equips liderats per dones. Concretament, durant el mateix període (de 1972 fins a 1981), el 48% dels sol·licitants del programa residencial de textos teatrals eren dones, i el 48% dels qui han obtingut la plaça també eren dones. Pel que fa a la categoria de projectes teatrals, el 48% dels sol·licitants també eren dones, i a l’hora de fer la tria, dels que hi van entrar el 47% eren dones.
Notes del traductor:
1 una de les 10 províncies del Canadà.
Gràfic comparatiu d'escriptores dels tres estudis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada